Diari de confinament 3r d'ESO

(Silvia Herreruela) El confinament. Per a mi el confinament per mi és bastant dur, vaig suportant cada dia que passa, intento entretenir-me amb el que sigui perquè es em passi més ràpid. Això si a mi m'ha fet adonar-me de les persones que de veritat valen la pena en la meva vida, i quines no. La veritat es que estic desitjant que tot torni a ser com abans.

Hola! Durant aquests dies he estat de mudança, ordenant coses, pintant, etc .. També he estat fent deures com cada dia, donant passejos alguns dies si altres no, també creps, mirant Netflix...

A les 20 hores de la tarda, els ciutadans  sortim als balcons i finestres per aplaudir, això es fa en diferents països. Es una manera d'agrair als treballadors que estan en primera linea de risc, sanitaris, serveis de neteja, caixeres, transportistes, cossos de seguretat,... tot el que fan, i posar-se ells en risc per una millora comuna, que es acabar amb el virus.  En primer lloc, realment això dóna suport a totes aquelles persones? Jo crec que és una bona opció donar suport i esperança a molts ciutadans.  Però si de veritat volem un canvi en les nostres vides actuals hem de canviar moltes coses i ser conscients de com millorar.  Així doncs, podríem començar amb ser responsables i seguir els patrons que ha donat el Govern, seguint les hores de sortida depenent de l’edat o no sortir si no és necessari. En segons lloc, està els esforços de les persones que estan en primera línia de risc. Ells estan treballant per a que tots nosaltres tinguem una vida mes o m...

Com ens afecta el confinament? Portem uns 63 dies confinats, i això ens ha canviat bastant la vida. Ens hem hagut d’adaptar a la manera de treballar, a estar sols sense els amics, a no veure a part de la família, a conviure millor i a estar tancats a casa (cada cop una mica menys).  Però com ens afecta el confinament? Físicament o psicològicament? Personalment crec que aquesta situació pot afectar a gent de totes les edats tant com físicament i psicològicament. Ara podem sortir a fer una mica d’esport i jo dono les gràcies perquè ho necessitava, tenia moltes ganes de sortir i respirar l’aire i veure el sol del carrer. Crec que el fet de poder sortir ajuda a millorar la circulació, perdre calories, augmentar la melatonina (hormona que regula els cicles de la son), la vitamina D i a ajuda enfortir  els músculs. D’una banda, a  l’estar a casa podem seguir fent esport però crec que costa més adaptar-se i no perdre la rutina. També crec que e...

POC A POC ANEM SUPERANT EL CORONAVIRUS  Ja han passat gairebé seixanta dies, gairebé dos mesos des de l'última vegada que es podia entrenar, sortir al carrer, quedar amb els amics,  veure als teus avis, anar a classe i bàsicament viure tranquil. En primer lloc, el que està passant crec que es una cosa que no podrem oblidar mai i tampoc desapareixerà per molt que tot torni a la normalitat, ja que ens ha marcat per sempre, però a poc a poc podrem veure com té una solució. Així doncs, les proves que  tenim sobre com podem sortir al carrer, si poca estona i amb horaris però és millor que res. També està això nou que estan fent de les fases, sincerament no ho acabo d'entendre del tot però si és veritat que vaig veient els resultats gent ja treballant, locals oberts … En conclusió,  al principi semblava que això no acabaria mai, que no trobaríem una solució i a poc a poc ho estem aconseguint:  hi ha esperança i això és molt bo.  

Confinament Per mi el confinament no suposa un problema, perquè sempre he estat acostumada a estar a casa, la veritat m'agrada molt i si fos per mi no sortiria mai, però no entenc a la gent que surt de casa perquè vol, el cas és que a mi no m'importa que surtin però el que sí que m'importa és que surtin i puguin contagiar a la resta de gent que està comprant o alguna cosa per l'estil, per exemple imaginat que la meva àvia ha sortit a comprar i hi ha un noi que està passejant, si contagia a la meva àvia no li tractaran igual que a un noi de 23 anys, li donaran prioritat al cas més jove. El que jo penso és que hi ha molta gent que no entén la gravetat del virus i surten com volen, s i tothom estigués a casa sortint el mínim possible, no hi hauria tants contagis, o almenys aquesta és la meva opinió. -160 paraules-

"La nova normalitat" Sembla que ens haurem d'adaptar a aquesta anomenada nova normalitat que ens espera a tots. Marc Ramírez Segurament ja ho sabeu pero estem en un punt clau de la pandèmia, desde el govern ho anomenen viatge a la nova normalitat pero jo prefereixo anomenar-ho fase de transició social. Ens hem passat quasi dos mesos tancats a casa i ara que ens deixen sortir de casa, repeteixo després de dos mesos de confinament, hi ha moltissima gent que no te altre cosa que fer que queixar-se. Vinc a reivindicar el dret que tenim a sortir ara mateix a la 'Fase 0' i a deixar clar a la gent que va de que està salvant el món perquè no surt a fer esport o a passejar i es queda a casa que no tenen raó, he vist en aquest blog bastant gent queixar-se sobre aquest tema i posant en dubte la consciencia de la gent. Com ja he dit abans jo respecto l'opinio personal de cadascú pero el que em sembla una vergonya es que ens senyalin i ens culpin del que p...