Diari de confinament 3r d'ESO

                                                           El meu confinament  Aquest confinament no he fet moltes cosses he estat a casa, el meu avi ha mort el juliol i he estat amb la meva àvia, hem anat a una casa de girona a la garrotxa amb la família una setmana, la casa és molt gran i tenia piscina un jardí enorme. Vam anar a Besalú a donar una volta vam prendre gelats i un granitzat, després d'això vam tornar cap a la casa, i a casa meva he estat a la piscina amb els meus amics i jugant amb als meus pares a algun joc.  

Fa  un dia  que estem a  Mont-roig ,  així  que la meva  família   i   jo hem  decidit d'anar a la platja, hem ant a la platja Almadrava,  un lloc  que  coneixíem   des de  que vam comprar l'apartament a Tarragona. Ens ho  hem  passat molt  bé  a la platja,  però  la mar  aquesta  remoguda i l'aigua no  està  neta,  de totes maneres  la temperatura de l'aigua  està  perfecta. En  tornar  a l'apartament  hem dinat una pizza de pollastre,  està   boníssima ! Desperes , a la tarda anem a Cambrils a  passejar  una estona, passem per  l'Ale -Hop, una tenda molt  xula  on venen  tota mena  de coses,  així  que he comprat un mini ventilador, un  necesser  i  xancles , un  endoll  amb tres ports USB, un carregador pel meu  mòbil  i uns  suport ...

Avui he anat a Mollet amb les meves amigues, ens ha portat a Mollet la mare d'una de les meves amigues en cotxe. Hem anat a  l'Abacus  a mirar  mangues , al final jo m'he comprat un,  també   hem   passat  per una tenda de segona  mà  i m'he comprat una Game  Boy   Advance   SP ,  es  una consola "retro" va sortir pel 2002 o 2001, i per  això   també  m'he comprat un joc:  Pokémon  Ruby. Hem comprat  llaminadures , hem parat en algunes tendes de roba que estaven de pas, i vam esperar el bus per tornar a casa. Espero tornar algun altre dia.

Avui he anat a comprar amb els meus pares al  BonArea , en lloc d'anar en cotxe, hem anat caminant perquè  està  a prop, només hem de creuar la riera i pujar una pujada, a part, no anàvem a comprar  molta cosa ,  així  que no  teníem  que anar massa carregats. He dinat uns espaguetis  carbonara  ja cuinats del  BonArea , estaven boníssims! Els meus pares han menjat  fideua  amb  chipirons . Després de dinar jo he jugat amb la consola, la meva mare fent la migdiada i el meu pare amb el seu ordinador. Més tard la meva mare s'ha anat a casa de l'àvia, però no m'ha portat perquè probablement estaria allà molta estona i jo m'avorriria.  Més  endavant, el meu pare ha fet patates braves per sopar, per llepar-se els dits!!

Al dia 30 de juny, vam celebrar l'aniversari de la meva amiga, que no el va  podré  celebrar perquè estava de vacances a les illes Canàries. Vam quedar a Barcelona al "triangulo  friki ", que  esta  a prop de l'arc de triomf. Jo no sóc una persona que li agradi l'anime... Però m'agraden molt els  mangas  i els videojocs. Vaig comprar-me un manga, un llibre d'art del  Splatoon , uns  poki , peta- zetas  japonesos i un te de llimona amb llavors de  chia . M'ho vaig passar molt bé, i ja li he dit a la meva mare que si  hem  podria portar una altra vegada.

El dia 23 de juny va ser el meu aniversari, coincidint amb la revetlla de sant Joan. Celebrant el meu aniversari amb el meu cosí, perquè el seu aniversari va ser en plena quarantena, així que no es va  poder  celebrar. També, al mateix dia, va ser el sant del  meu  tiet Joan. A part fent la festa a casa de la meva àvia. M'ho vaig passar molt bé, vam fer un pastís de crema amb la meva mare per portar  a  la meva festa. El meu tiet  Sidro  va portar una torta de nata, i la meva tieta Carme va fer una coca de xocolata, totes tres estaven boníssimes!! Tots els regals que m'han donat estaven molt bé, em van regalar diners, un joc de la Nintendo Switch, uns pantalons curts i un mini ventilador. Al final de la celebració vam tirar petards. Ha estat un aniversari molt bo!!!

BONES SENSACIONS Per culpa d’aquesta gran epidèmia ens hem quedat a casa confinats, tot i que ara ja deixen que, per torns d’edats, puguem sortir de casa una estona. Això ens fa sentir lliures perquè fins ara hem estat obligats només sortir una persona de la família per comprar, i els nens no estàvem en aquella part dels que podien sortir. Per tant, ara que podem, és una bona oportunitat per gaudir  dels moments en els que sortim al carrer. D’una banda, mai hauria pensat que sortir al carrer em donés tantes bones sensacions, però és així. La veritat és que no he sortit gaires dies de casa, però quan ho he fet ho he aprofitat  molt. Cada vegada que surto em sento, com he dit abans, lliure. També em sento una mica nerviosa, perquè per una part no sé si estic fent bé sortint de casa sabent que el virus segueix estant a l’aire, però per una altra part, és una alliberació poder respirar l’aire fresc i poder gaudir d’aquesta sensació (llibertat). Per altra banda, també e...

(Silvia Herreruela) El confinament. Per a mi el confinament per mi és bastant dur, vaig suportant cada dia que passa, intento entretenir-me amb el que sigui perquè es em passi més ràpid. Això si a mi m'ha fet adonar-me de les persones que de veritat valen la pena en la meva vida, i quines no. La veritat es que estic desitjant que tot torni a ser com abans.

Hola! Durant aquests dies he estat de mudança, ordenant coses, pintant, etc .. També he estat fent deures com cada dia, donant passejos alguns dies si altres no, també creps, mirant Netflix...

A les 20 hores de la tarda, els ciutadans  sortim als balcons i finestres per aplaudir, això es fa en diferents països. Es una manera d'agrair als treballadors que estan en primera linea de risc, sanitaris, serveis de neteja, caixeres, transportistes, cossos de seguretat,... tot el que fan, i posar-se ells en risc per una millora comuna, que es acabar amb el virus.  En primer lloc, realment això dóna suport a totes aquelles persones? Jo crec que és una bona opció donar suport i esperança a molts ciutadans.  Però si de veritat volem un canvi en les nostres vides actuals hem de canviar moltes coses i ser conscients de com millorar.  Així doncs, podríem començar amb ser responsables i seguir els patrons que ha donat el Govern, seguint les hores de sortida depenent de l’edat o no sortir si no és necessari. En segons lloc, està els esforços de les persones que estan en primera línia de risc. Ells estan treballant per a que tots nosaltres tinguem una vida mes o m...

Com ens afecta el confinament? Portem uns 63 dies confinats, i això ens ha canviat bastant la vida. Ens hem hagut d’adaptar a la manera de treballar, a estar sols sense els amics, a no veure a part de la família, a conviure millor i a estar tancats a casa (cada cop una mica menys).  Però com ens afecta el confinament? Físicament o psicològicament? Personalment crec que aquesta situació pot afectar a gent de totes les edats tant com físicament i psicològicament. Ara podem sortir a fer una mica d’esport i jo dono les gràcies perquè ho necessitava, tenia moltes ganes de sortir i respirar l’aire i veure el sol del carrer. Crec que el fet de poder sortir ajuda a millorar la circulació, perdre calories, augmentar la melatonina (hormona que regula els cicles de la son), la vitamina D i a ajuda enfortir  els músculs. D’una banda, a  l’estar a casa podem seguir fent esport però crec que costa més adaptar-se i no perdre la rutina. També crec que e...

POC A POC ANEM SUPERANT EL CORONAVIRUS  Ja han passat gairebé seixanta dies, gairebé dos mesos des de l'última vegada que es podia entrenar, sortir al carrer, quedar amb els amics,  veure als teus avis, anar a classe i bàsicament viure tranquil. En primer lloc, el que està passant crec que es una cosa que no podrem oblidar mai i tampoc desapareixerà per molt que tot torni a la normalitat, ja que ens ha marcat per sempre, però a poc a poc podrem veure com té una solució. Així doncs, les proves que  tenim sobre com podem sortir al carrer, si poca estona i amb horaris però és millor que res. També està això nou que estan fent de les fases, sincerament no ho acabo d'entendre del tot però si és veritat que vaig veient els resultats gent ja treballant, locals oberts … En conclusió,  al principi semblava que això no acabaria mai, que no trobaríem una solució i a poc a poc ho estem aconseguint:  hi ha esperança i això és molt bo.  

Confinament Per mi el confinament no suposa un problema, perquè sempre he estat acostumada a estar a casa, la veritat m'agrada molt i si fos per mi no sortiria mai, però no entenc a la gent que surt de casa perquè vol, el cas és que a mi no m'importa que surtin però el que sí que m'importa és que surtin i puguin contagiar a la resta de gent que està comprant o alguna cosa per l'estil, per exemple imaginat que la meva àvia ha sortit a comprar i hi ha un noi que està passejant, si contagia a la meva àvia no li tractaran igual que a un noi de 23 anys, li donaran prioritat al cas més jove. El que jo penso és que hi ha molta gent que no entén la gravetat del virus i surten com volen, s i tothom estigués a casa sortint el mínim possible, no hi hauria tants contagis, o almenys aquesta és la meva opinió. -160 paraules-

"La nova normalitat" Sembla que ens haurem d'adaptar a aquesta anomenada nova normalitat que ens espera a tots. Marc Ramírez Segurament ja ho sabeu pero estem en un punt clau de la pandèmia, desde el govern ho anomenen viatge a la nova normalitat pero jo prefereixo anomenar-ho fase de transició social. Ens hem passat quasi dos mesos tancats a casa i ara que ens deixen sortir de casa, repeteixo després de dos mesos de confinament, hi ha moltissima gent que no te altre cosa que fer que queixar-se. Vinc a reivindicar el dret que tenim a sortir ara mateix a la 'Fase 0' i a deixar clar a la gent que va de que està salvant el món perquè no surt a fer esport o a passejar i es queda a casa que no tenen raó, he vist en aquest blog bastant gent queixar-se sobre aquest tema i posant en dubte la consciencia de la gent. Com ja he dit abans jo respecto l'opinio personal de cadascú pero el que em sembla una vergonya es que ens senyalin i ens culpin del que p...

Ja fa més de dos mesos desde que la quarentena va començar aquí a Espanya, ara sembla que les coses ja estan començant a arreglar-se i ja podem sortir un rato al carrer, però encara falta molt perquè el virus marxi del tot. Jo ja he sortit alguns dies al carrer, algunes vegades he sortit pel matí i altres per la tarda, he sortit per anar a córrer, caminar o anar amb bici. El confinament l’estic portant bé, ja que ara es pot sortir un rato i també tinc un pati on també he passat molt temps aquesta quarantena. He vist a alguns amics i familiars que feia molt que no veia, només per videotrucades, però vui que torni tot a la normalitat. M’he organitzat una mica l’horari, pel mati fer deures, per la tarda lliure i fer esport, i després, alguns dies, sortir al carrer. Em faltaria millorar la hora quan em vaig a dormir, ja que a vegades me’n vaig a dormir molt tard.  La meva opinió és que crec que estem aprenent moltes coses. Estem aprenent a ...

El punt principal que tractaré és el confinament i el coronavirus un tema de què s'esta parlant i comentant ara que ens afecta tant i que en totes les trucades es comenta. Jo crec que és molt positiu que la contaminació hagi disminuit, ja que és un tema molt seriós i que ens afecta a tots o que al no sortir no ens immunitzem es una cosa clarament negativa. Les raons que veig el confinament positiu pel planeta és perquè per l'estat crític que estàvem això ha sigut un descans i els nivells de contaminació han baixat molt deixant-nos canviar. Altrament el fet de quedar-nos a casa és negatiu perquè si no ens exposem a una petita part del virus patirem més si ens agafa fort. En conclusió podem aprofitar la oportunitat de canviar i començar a sortir i inmunizarnos.

Hi ha un perquè? Quina necessitat tenim? Perquè sempre anteposem les nostres necessitats al bé comú? Tots tenim ganes de sortir, tots volem tornar a la normalitat, si. Però podem pensar una mica en els altres? Jo sóc una persona que prefereix quedar-se a casa a veure una pel·lícula, jocs de taula o simplement estar amb la meva família a sortir de casa. No tinc la necessitat constant d'estar al carrer. Cosa que la majoria d'adolescents no. Des que va començar el desconfinament per a l'esport individual, la gent es pensa que ja podem sortir lliurement, i no és així. Que la gent surti, i incompleixi les normes del confinament sabent tot el que implica, fa pensar. Fa veure que a la gent no li importa res més que el que ells volen. Però no només posen en risc la seva salut. Amb el moviment que hi ha als hospitals, el que pateixen els metges que estan fent tot el possible per ajudar. Posen en perill les seves vides i allunyant-se de la gent que estimen per int...

Portem 72 dies  de  quarantena  el que  és  igual a dos mesos, durant aquest període de temps ens ha servit per a  adonar -  nos  compte de moltes coses,  sigui emocional, físicament o  materialment. Ens hem adonat que moltes vegades fem coses que  són   innecessàries  i d'altres fem coses que pensem que no tenen importància  però  al final  són  les que més repercussió tenen sobre nosaltres totes aquestes coses poden ser  una abraçada o  fins i tot el simple fet de poder parlar amb una persona cara a cara . Tots  aquests aspectes  són  coses que mai esperaries que fossin tan importants moltes vegades per a determinar el teu estat d'ànim ja moltes vegades no ens adonem  però  el simple fet de poder parlar o estar amb algú pot  canviar  totalment com et sents aquell dia i tot això del confinament ens està servint per a  donar-nos compte  que moltes v...

Aquest confinament he estat jugant amb el meu gos i li he  ensenyat a fer diferents trucs.

A les 20 hores de la tarda, els ciutadans  sortim als balcons i finestres per aplaudir, això es fa en diferents països. Es una manera d'agrair als treballadors que estan en primera linea de risc, sanitaris, serveis de neteja, caixeres, transportistes, cossos de seguretat,... tot el que fan, i posar-se ells en risc per una millora comuna, que es acabar amb el virus.  En primer lloc, realment això dóna suport a totes aquelles persones? Jo crec que és una bona opció donar suport i esperança a molts ciutadans.  Però si de veritat volem un canvi en les nostres vides actuals hem de canviar moltes coses i ser conscients de com millorar.  Així doncs, podríem començar amb ser responsables i seguir els patrons que ha donat el Govern, seguint les hores de sortida depenent de l’edat o no sortir si no és necessari. En segons lloc, està els esforços de les persones que estan en primera línia de risc. Ells estan treballant per a que tots nosaltres tinguem una vida mes ...