Article d'opinió ( Eva Bosch)

Hi ha un perquè?

Quina necessitat tenim? Perquè sempre anteposem les nostres necessitats al bé comú?

Tots tenim ganes de sortir, tots volem tornar a la normalitat, si. Però podem pensar una mica en els altres?

Jo sóc una persona que prefereix quedar-se a casa a veure una pel·lícula, jocs de taula o simplement estar amb la meva família a sortir de casa. No tinc la necessitat constant d'estar al carrer.

Cosa que la majoria d'adolescents no. Des que va començar el desconfinament per a l'esport individual, la gent es pensa que ja podem sortir lliurement, i no és així.

Que la gent surti, i incompleixi les normes del confinament sabent tot el que implica, fa pensar. Fa veure que a la gent no li importa res més que el que ells volen.

Però no només posen en risc la seva salut. Amb el moviment que hi ha als hospitals, el que pateixen els metges que estan fent tot el possible per ajudar.

Posen en perill les seves vides i allunyant-se de la gent que estimen per intentar combatre tota la gent que ha començat saltant-se el confinament i ha acabat hospitalitzat.

Però sembla que la gent no se n'adoni.

Penseu que sortint poseu en risc molt més que les vostres vides.