El cofinament em separa dels meus avis

Respecte al tema al confinament tinc una cosa a comentar i la qual m’entristeix.

Estar a casa durant aquests dies no m’ha suposat cap mena de problema, ja que he convivit perfectament amb la meva família i no sortir al carrer no m’ha importat gaire.

És veritat que al principi s’em va fer estrany i estaba, si més no, agobiada, però dia a dia m’he anat acostumant.

El que més malament he portat ha sigut no veure en tant de temps als meus avis ja que, estan molt grans i d’un moment a un altre potser ja no hi son aquí.

Parlar per telèfon amb ells està sent bastant complicat perquè es desubiquen i a vegades no recorden coses, i quan passa això últim em fico neguitosa i molt trista.

Espero que dintre de poc es pugui visitar a la família, perquè el primer que faré és veure’ls.